>> Article de Ferran Casas al bloc El Sedàs
Fa uns dies el ministeri de Treball va condecorar amb al Medalla del Mèrit el nonagenari periodista Carlos Sentís atenent a la seva trajectòria i els seus suposats mèrits professionals.
L’almivarada acollida que, sota la presidència del ministreCorbacho, van donar a l’entegra de la guardó el Col”¢legi de Periodistesi el seu degà ha indignat, i amb raó, a part de la professió. El Grupde Periodistes Ramon Barnils ha sabut vehicular el malestar i haaixecat la veu per dir que ja n’hi ha prou. El degà del Col”¢legi, quepassa per progressista, ha fet com si la cosa no anés amb ell mentrebona part dels apòstols de la correcció política han fet correr rius detinta per elogiar Sentís i carregar contra els trabucaires del gremi.
I és que ara es veu que no n’hi ha prou amb que persones que, comSentís, van col”¢laborar de forma activa i al més alt nivell amb elrègim feixista i genocida de Franco (fent fins i tot d’espia) no haginhagut de sotmetre’s mai a cap tribunal, sinó que, a més, cal anarbesant per allà on passen. No sóc massa partidari del que algunsentenen per revenjes i em ressigno a passar pàgina però crec que ésinacceptable oblidar què va passar i on va ser cadascú. En Sentís potfer de periodista, parlar i escriure com li plagui. Ell, a diferènciad’ altres, ho ha pogut fer durant i després del franquisme.
Però la medalla de Sentís constata també fins a quin punt el governespanyol exerceix certa doble moral amb els temes de la memòria i al’hora d’aplicar el principi de justícia universal. L’esquerraespanyola no vol renunciar a que els seus magistrats puguin jutjar (oho intentin) dictadors, torturadors i genocides d’Argentina, Israel oqualsevol altre racó del món. Però ai dels que gosin a assenyalar ambel dit els feixistes de casa! Què passaria si, posem per cas, un jutjatde Tel-Aviv reclamés l’extradició de Fraga, Sentís i Martín Villa perla seva col”¢laboració amb Franco i la d’aquest amb Hitler?